miércoles, 2 de enero de 2008

017- FOTOS VIATGE A EUSKADI

Us adjunto unes quantes fotos del viatge a Euskadi.


Mireu quin descobriment vam fer a casa dels pares de l'Eneko. Van trobar aquest retrat molt antic d'una noia que és IGUAL, IGUAL que l'ENEKO però en dona. L'hem batejat amb el nom d'ENEKA donat que encara no hem descobert qui és. Misteris de la genètica.

El petit de la família: Xemark.

Quin perill aquesta parella!! Que es prepari tothom que arriben els "germans Dalton"


Oneka, la meva neboda, patinant amb els patins que li ha portat l'olentzero a Kanbo (Iparralde). I Aroi pensatiu mirant els cotxes de la carretera.

"Le pas du Roland". Vam anar a passejar per aquesta zona. La llegenda diu que les tropes de Napoleó guiades per Roland van quedar aturades per aquesta gran pedra. Roland amb la seva espasa va fer un forat per què les tropes puguessin passar i continuar el seu camí.
Una zona molt maca per passejar i anar amb mainada.

Jo amb l'Aroi a "Le pas du Roland".


Escena molt curiosa. Una cabra i un voltor a "Le pas du Roland". Hi ha molts animals salvatges per la zona.


Foto de grup amb Eli, Patxi, Xemark, Oneka i Jo.


Oneka i Aroi al passeig.

L'Avi Juantxo amb l'Aroi al passeig.

Eneko amb la corona de "Marsupiali" durant el cap d'any.

A més d'aquesta anècdota, ens vam quedar sense prendre el raïm per un error en la conexió de la televisió digital del canal ETB.




016 - FOTOS DEL VIATGE A ALCÀZAR DE SAN JUAN

Us adjunto més divertides d'aquest viatge tan trist al poble dels meus pares.


Menjant galetes BIRBA amb xocolata. I com li van agradar... que se les va menjar per tota la cara!!!

Després d'un viatge llarg, al matí la meva germana i jo vam intentar mantenir els ulls oberts per no adormir-nos. Que no falti el bon humor!

Aroi amb el cosí Jose Miguel.

Sopant a casa dels tiets Marga i Jose Miguel.

Jugant una estona al parc després de fer unes compres al mercat del poble.

Aroi hipnotitzat pel cant de les sirenes que interpreta el tiet Jose Miguel a la residència on viu l'àvia.

Fotos al costat de l' arbre de la residència amb els tiets José Miguel i Daniel.


Aroi jugant amb la filla de Maria Jesús : la Sara.

martes, 1 de enero de 2008

015- FOTOS DE L'AROI

Us adjunto unes fotos de l'Aroi fetes al mes de desembre.

Mireu qui serà el nou cuiner de la casa.

I comencem el matí fent el pallasso

Jugant, jugant.

Està preciós fins i tot amb mocs i fent força per fer cacona!!!


Fotos de la sortida a OLOT per veure la Fira de Nadal i del dinar de menú.

Fotos de la sortida a la Fira Medieval de Vic i del dinar de menú. Aroi va fent els seus pinitos com a gourmet.

014- LA LLISTA DE BONS PRÓPOSITS



Com cada any tothom fa (per escrit o mentalment ) la llista de bons próposit per el nou any que comença. En aquesta entrada m'agradaria anar anotant els que us heu proposat vosaltres mateixos. A veure qui té les idees més divertides o més realistes.

Jo escriure unes quantes que són les que es posen de rigor i altres que he anat escoltant per aquí i per allà.

1. APRENDRE UN NOU IDIOMA


2. PERDRE UNS QUANTS QUILETS


3. FER REGULARMENT ESPORT



4. DEIXAR DE FUMAR


5. LA MATERNITAT O PATERNITAT




6. TENIR UNA DIETA MÉS SANA


7. TENIR UN PETIT HORT A CASA

8. NOU AMOR



9. NOVA FEINA


10. NOVA RESIDÈNCIA O RESIDÈNCIA PER ESTRENAR


11. NOU LOOK/NOU PENTINAT



ANIMEU-VOS A CONTINUAR LA LLISTA, ESPERO ELS VOSTRES SUGGERIMENTS.

013 - BONES FESTES I BON ANY NOU 2008

Tot i que no són unes bones festes per la meva família i jo, igualment no podem deixar de desitjar-vos que passeu aquests dies en companyia de la família i amics.



Bon Nadal i Bon Any Nou 2008.





Us ESTIMO MOLT a tots i totes.

No deixeu de dir a tots aquells i aquelles a qui teniu estima que els estimeu... a vegades no som conscients de la necessitat d'aquestes paraules. DIR T'ESTIMO és molt IMPORTANT.




CARTA ALS REIS (ESTÀ EN CASTELLÀ)

Dedicado a todas las que pertenecéis/pertenecmos al 'club' :-))


PARA LAS QUE YA SON MAMA,

PARA LAS QUE SE LO PLANTEAN,

PARA LAS QUE NO SE LO PLANTEAN,

PARA TODAS...

Querido Papá Noel:

Te escribo esta carta con un lápiz rojo de mi hijo, en el dorso de un recibo, sentada al lado de la lavadora entre un lavado y otro, y quien sabe cuando volveré a tener un poco de tiempo libre en los próximos 18 años. He sido una buena madre durante todo el año. He alimentado, lavado y cuidado a mis hijos cada vez que lo han necesitado. He visitado al pediatra muchas más veces de lo que he visitado a mi propio médico. He vendido sesenta y dos cajas de barritas de chocolate para lograr el dinero para plantar un árbol que dé sombra en el patio de la escuela. Pensaba que quizás, visto que no te he pedido nunca nada, esta Navidad podrías traerme algunas cositas. Aquí tienes mis deseos:

Me gustarían un par de piernas nuevas que no dolieran (cualquier color va bien menos el morado, de esas ya tengo) y unos brazos que no dolieran y fueran lo suficientemente fuertes como para apartar a mi hijo del estante de las golosinas, mientras hace una rabieta en medio del supermercado.

También quisiera una cintura, ya que en algún lado perdí la que tenía, hacia el séptimo mes de mi último embarazo.


También me gustarían unas ventanas resistentes a las huellas, una emisora de radio que sólo ponga música para adultos, una televisión que no contenga solo programas de animales que hablan, y un rinconcito secreto detrás de la nevera donde poderme esconder para hablar por teléfono.


En el aspecto práctico, quisiera una muñeca que hable y diga, 'Sí, Mamá' para ayudarme en mi autoestima como madre, junto con dos niños que no peleen, y tres pares de vaqueros que se abrochen sin necesidad de tanta fuerza.

También me gustaría una grabación de monjes tibetanos cantando 'No comer en la sala' y 'Quítale las manos de encima a tu hermano' ya que mi voz parece estar fuera del alcance auditivo de mis hijos y puede ser escuchada solo por el perro.

Sería maravilloso si hicieras que mis hijos ayudaran en casa sin necesidad de pedir dinero a cambio.

Si fuera tarde para encontrar todo esto, quisiera al menos el tiempo suficiente para cepillarme los dientes y peinarme (todo en la misma mañana), o el lujo de sentarme y comer la comida caliente, no a temperatura ambiente, sin que tenga que comerla del mismo Tupperware.

Seria demasiado pedir que pudiéramos llamar 'verduras' a la salsa de tomate? Me ayudaría a tener la conciencia en paz.

Bueno, Papá Noel, la alarma de la secadora me indica que ha terminado su ciclo y mi hijo se ha dado cuenta que estoy aquí encerrada. Creo que quiere que le devuelva su lápiz. Que tengas un buen viaje y recuerda sacarte tus húmedas botas antes de entrar.

Puedes comerte las galletas que te dejamos en la mesa, pero cuidado con echar migas a la alfombra.

Con cariño... MAMA!!

P.S. Ah!... otra cosa, puedes anular todos mis deseos con tal de que hagas que mis hijos crezcan felices, sanos y se conviertan en personas de bien.
*Papá Noel pidió que esta carta fuera enviada a todas las mamás que conoces *