Vaig anar a Barcelona a unes jornades de formació que organitzava ECAS (entitats catalanes d'acció social) en relació a la inserció i la prospecció. Aquesta vegada ens van fer anar a "CAN PIXA" (i ho dic sense ofendre a la bona gent de la zona d'Horta) però que lluny!!! la mare del "tano". Per dir-vos que vaig aixecar-me a les 5 per agafar el tren de les 6, per arribar puntual a les 9 a HORTA.
Vaig agafar el tren mig adormida, com que ja havia fet els deures, ja m'havia estudiat la ruta que havia de seguir per arribar el més aviat possible a destí. Vaig parar al CLOT i com si fóssim ovelles ens vam dirigir tots fora del tren per ficar-nos a la "boca" del metro.
T0thom anava super adormit, feien unes cares... que em van fer riure. I llavors vaig pensar.
DE QUÈ TINC CARA JO?
D'ADORMIDA COM TOTHOM.
Vaig fer canvi de línia per arribar a l'última parada HORTA al metro més proper d'on havíem d'anar: LA FINCA DE MARTÍ CODOLAR.
Com que no tenia ni idea cap a on dirigir-me vaig preguntar a tres persones sense obtenir resultats. .... i quantes persones que som que no sabem ni on vivim.. (jo també m'incloc). Donat que no vaig tenir èxit amb la gent del carrer vaig demanar informació a una cafeteria i em vaig pendre un café (Si mira... no sabia que pendre i vaig demanar un cafè... ). El senyor em va mirar un parell de cops ... i em va preguntar si volia quelcom i si per casualitat era una inspectora. Llavors em vaig riure i li vaig dir que no. L'home em va dir... doncs en fas cara....
DE QUÈ TINC CARA?
D'INSPECTORA, D'INSPECTORA DE QUÈ?
Allà em van dirigir molt bé cap a on havia d'anar pero només fins a mig camí... bé.. no és pot tenir tot. Quan ja m'havia tornat a perdre trobo una parella d'avis que porten la seva neta a l'escola que quan els hi demano per l'adreça AV. CARDENAL VIDAL I BARRAQUER em donen indicacions i em pregunten. ETS PROFESSORA? Els hi dic que no pero la dona insisteix que faig la fila de professora. I em quedo pensant mentre camino en direcció al meu destí.
DE QUÈ TINC CARA?
DE PROFESSORA, DE PROFESSORA DE QUÈ?
Mentre camino, m'adono que no sé si vaig ben encaminada (com sempre sóc un xic despistada i em desoriento facilment), trobo un senyor gran que baixa molt content per la carretera amb una cadira de rodes atrotinada com si fós un cotxe. Quan em decideixo a preguntar-li, abans de que ni tan sols pugui obrir la boca, em diu : ETS DE LA SEGURETAT SOCIAL? Li dic que no, i em diu que li ha semblat que era la noia de la seguretat social.
DE QUÈ TINC CARA?
DE NOIA DE LA SEGURETAT SOCIAL
Quan li demano per l'adreça em diu que m'acompanya per què ell ha d'anar cap allà. Tot un personatge: EN MARCELINO. El vaig seguint com puc doncs amb rodes un pot anar a un bon ritme en una pujada pronunciada i la gent ens observa com si fóssim personatges estranys
DE QUÈ TINC CARA?
DE PERSONATGE ESTRANY
M'explica que té la cadira de rodes super trencada de les caigudes que ha patit mentre fa aquesta pujada... i la veritat que haurieu de veure per on ha de passar aquest pobre home, ha de fer cursa d'obstacles per no xocar amb les faroles. En Marcelino va a treballar al seu hort... si, si hem llegit bé. En Marcelino té un bon hort a HORTA i el cultiva fins i tot en la seva situació. Diu que s'arrosega pel terra com una serp i ens posem tots dos a riure. Em presenta en JOSEPET un amic seu que li cuida el cotxe ara que ell ja no el pot fer servir. UNA PERSONA INCREIBLE. Siguis on siguis MARCELINO un petonàs.
Continuo direcció cap a la FINCA ditxosa i em trobo amb una parella d'avis amb cara de poder ajudar-me per veure si vaig per bon camí (com que sóc despistada prefereixo preguntar molt que no haver de recular) i quan els hi dic cap on vaig em pregunten si tinc alguna relació amb les RELIGIOSES de no sé què.... els hi dic que no i em quedo de nou pensant..
DE QUÈ FAIG CARA?
DE RELIGIOSA. DE QUINES RELIGIOSES?
Per fí, arribo al lloc indicat. Un lloc super bucólic, ple d'arbres i tranquilitat amb unes instal·lacions enormes. Vaig cap a on se suposa que es faran les jornades i no trobo més que a un grup de joves que organitzen algunes coses entre ells i una señora molt arreglada que vaig suposar que era professora doncs estava preparant la pissarra amb la lliçó que anava a impartir avui. Com què feia estona que esperava la dona va dirigir-se cap a mi i en un ANGLÈS perfecte (vaig suposar que era el seu idioma natiu) em va preguntar si jo anava a la seva classe. Quan li vaig dir que no, em va espetar un... em semblava que si.
DE QUÈ FAIG CARA?
D'ALUMNA D'UNA CLASSE D'ANGLÈS.
Mentre esperava que arribés la persona que havia d'obrir l'aula on havíem de fer la formació, vaig pensar: SÓC MULTIFACÉTICA. PUC FER EL QUE VULGUI I TINC UNA CARA DE TOT!!!
