A que no sabeu de qui és aquest peu.
DONCS SI...és el meu peu, i si vaig ficar la pota de ple.
Com ja sabeu el divendres vaig anar a Barcelona a unes jornades de formació i intercanvi d'informació. Com que vam acabar un xic tard havia d'agafar el tren de les 14.30 per poder arribar a temps a la formació INCORPORA de la UDG i per suposat anava de cul, tota ràpida per aconseguir agafar aquell tren.
I efectivament el tren el vaig poder agafar però no amb les millors condicions la veritat. Vaig caure a les escales (quin poc glamor que tinc) de l'estació del Clot. Bé no sé si allò depèn de l'estació del Clot o de la parada de metro del Clot. En fi, la questió és que vaig caure i totes les meves pertinences van caure pel terra i ningú va ajudar-me aixecar-me ni a agafar les meves coses. I encara em diuen que haig d'estar agraïda que en aquesta situació ningú s'aprofités i em robés. Bé... que hi farem. Em vaig sentir molt malament, ja no només pel mal físic ( que renoi si que en feia de mal) si no pel mal étic.
Bé, ja fa una setmaneta ben bona que estic de baixa i tot i que ja m'han tret tot el guix i l'embenat encara haig de fer un xic de rehabilitació. Aquest divendres vaig a la mútua a veure que em diuen.
QUI M'HA ANAVA A DIR QUE A LA MEVA EDAT APRENDRIA A CAMINAR AMB CROSSES... ei, que sóc tota una esperta ja!!!
