002- UNA HISTÒRIA DIVERTIDA

Des de ben petita recordo que estava estrictament prohibit ficar-se els dits al nas, almenys si ho feies davant d'algú com la mare, el pare o la tieta Cecília. Les altres persones si més no disimulaven o s'en reien.
I vaig viure aquesta activitat com un repte, com una lluita entre els meus dits que no podien furgar i el meu nas que prominent i ufanós temptava les falanges de mala manera.
Vaig idear-me l'estranya teoria de que si els grans em prohibien o em retreien d'aquesta acció de ficar-me els dits al nas; ells per no ser menys haurien de complir la mateixa regla. Ara però, vaig descobrir ben aviat que aquest retret, aquesta negació estava exempta pels conductors. Si, si...
"Qui no ha vist algú assentat tranquilament al seient del seu cotxe aturat davant del semàfor en vermell i entretenir-se burxant-se el nas com si fos la cosa més normal del món..?"
Bé, fins i tot n'he vist que es miren els "tresors" que "excaven" com si fossin d'or.
Des de llavors, vaig esperar a tenir 18 anys, vaig desitjar tenir 18 anys... no per ser major d'edat, no per tenir més llibertat, no per poder votar, no per poder independitzar-me, ni tan sols per comprar-me un cotxe i conduir-lo ... si no per poder burxar-me el nas com quan era petita, aturar-me amb el cotxe davant d'un semàfor en vermell.